Luca
Lucca (it) | |
Nom oficial | Lucca (it) |
---|---|
Entitat | comuna d'Itàlia |
Administracion | |
Estat | Itàlia |
Region | Toscana |
Província | Província de Luca |
Capitala de | Província de Luca e Republica de Luca |
Politica | |
• Cònsol màger | Mario Pardini (fr) (2022–) |
Geografia | |
Coordenadas | 43° 51′ N, 10° 31′ E |
Superfícia | 185,79 km²[1] |
Limitròf amb | Borgo a Mozzano (ca) San Giuliano Terme Massarosa (ca) Pescaglia (ca) Camaiore (ca) Capannori (ca) Vecchiano |
Altitud mejana | 19 m |
Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
Demografia | |
• Totala | 88 798[2] ab. (1 de genièr de 2023 ) |
• Densitat | 477,95 ab./km² |
Istòria | |
Pairinatge | Paulin d'Antiòquia |
Autras informacions | |
Còdi postal | 55100 |
Prefix telefonic | 0583 |
Embessonatges | Colmar Buenos Aires Maceió Perth Abingdon-on-Thames (ca) Gogolin (fr) Gorinchem South San Francisco (ca) Schongau (ca) Sint-Niklaas Lucca Sicula (ca) |
Sit web | comune.lucca.it |
Luca[3] (Luca en occitan ancian[4]; Lucca en italian, Luca en latin) es una vila italiana d'aperaquí 89 000 abitants, capluòc de la província del meteis nom, situada en Toscana. Se tròba prèp de la mar Tirrèna, pus exactament a una vintena de quilomètres de la còsta ligura (mar Ligura). Lo gentilici es luqués -esa.[5]
Es una vila fortificada amb un grand nombre de monuments istorics, principalament de glèisas, mas tanben ds villas e palais coma lo palai Pfanner e son famós jardin.
Foguèt autrecòps, abans la realizacion de l'unitat italiana, una vila liura puèi la capitala de la principautat sobeirana puèi ducat de Luca (1815-1847). En 1989, recebèt lo Prèmi de l'Euròpa.
Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011. ISTAT. [Consulta: 16 de març de 2019]
- ↑ URL de la referéncia: https://demo.istat.it/?l=it.
- ↑ Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (en occitan) p. 122.
- ↑ «Luca». Equipa projècte Talamus, Edicion critica numerica del manuscrit AA9 dels Archius municipals de Montpelhièr dit lo Pichòt Talamus. Universitat Pau Valèri-Montpelhièr III.
- ↑ Conselh de la Lenga Occitana. Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (en occitan) p. 127.