Lista dels comtes de Carcin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
talha= De pas confondre amb Comtat de Carcin.
Anfós de Peitieus, darrièr comte feudal.

"Comte de Carcin" es un títol de noblesa dins la pariá de França, dins Carcin, un dels comtats medievals, entre la fin del sègle IX e la fin del sègle XIII :

Lista dels comtes beneficiairis[modificar | Modificar lo còdi]

A la mòrt de Gaufré, lo títol de comte de Carcin desapareis de la familha, e estaca plaça al títol de Vescomte de Torèna. Jaufré, filh de Gaufré e Robèrt son cosin recupèra lo títol[3].

Arbre genealogic[modificar | Modificar lo còdi]

  • Immon
  • Raol (Rodulf) de Carcin (mòrt en 842), comte de Carcin, maridat amb Aiga[4]. Fondèt l'abadiá de Saint-Geniès de Sarrazac (nom occitan desconegut... benlèu Sent/Sant Giniés de Sarrasac?) en 823[5] ont es estat enterrat. D'après lo cartulari de l'abadiá de Belluec, es aparentat a Wicfred, comte de Borges (mòrt en 838)[6], benlèu per sa femna Aiga[7].
    • Immon
    • Raol de Borges, arquevesque de Borges
    • Gaufré I (mòrt vèrs 867), maridat amb Gerberga (mòrta en 878)
      • Gaufré II (mòrt après 898), maridat amb Godila
        • Robèrt II de Torèna (mòrt en 927/936)
          • Gausbèrt (mòrt après 946), vescomte de Torèna
          • Boson de Torèna
          • Ademar de Torèna (899-945), vescomte des Échelles (du nom du Puy des Échelles a Tula ont se troba son castèu), maridat amb Gauzla, dont ten una filha, Fauciburge (nom fr), monja a l'abadiá Sainte-Marie de la Règle (nom francés) en 930. Ten dos filhs illegitimes :
            • Bernard, benlèu abat de Tula
            • Donarèl, mòrt après 936
            • Déda (nom fr) (mòrta après 984), maridada amb Bernard I de Torèna (v.915-981),
        • Godelinda de Torèna, maridada amb Rainol (Ranulfe) I d'Aubuçon[11].
        • Gilbergana de Torèna, dame d'Ussac
      • Jaufré (mòrt après julhet d'878)
      • Raol
    • Robèrt I (mòrt vèrs 856/860), maridat amb Rotruda (mòrta en 860)
    • Emmena (Immena) (noms fr) qu'es estat abadessa dins lo monastèri de Sarrasac. Citada ambe son fraire, Raol de Borges, dins l'acte de donacion de novembre 823 dins la carta du cartulari de l'abadiá de Belluec[13].
    • Laneiric I, instituït comte de Santas, d'après Medieval Lands, en 839 per Pepin II d'Aquitània tuat per Emenon de Peitieus a la batalha de Ranconha, lo 4 de junh d'866.
    • Ildegarda (nascuda vèrs 842), maridada amb Frodin de Sant Pèire (mòrt en 885), luòctenent del comte de Carcin[18]
      • Matfred (mòrt avant 926), maridat amb Ertruda d'Aurillac
        • Ermetruda, maridada amb Uc de Roergue (vèrs 930-vèrs 1010), baron de Gramat, que s'apodera de l'abadiá de Belluec
          • Bernard de Castelnau de Gramat, abat de Belluec, evesques de Caors (1012-1028)
          • Robèrt de Castelnau (vèrs 960-1010), maridat amb Maffrida de Calmont d'Olt (nom fr... benlèu Mafreda de Calmont d'Òlt en occitan? var. Matfreda, Manfreda, -frida)
            • Uc de Castelnau (vèrs 1005-1076), baron de Castelnau[19] Uc de Castelnau s'apodera de l'abadiá de Belluec en 1030, se'n ditz abat laïc e espólia l'abadiá de d'unes bens. Es estat denonciat pels monges davant lo concili de Limòtges en 1031, mas sens resultat.

Títol onorific - Afiliacion au Comtat de Tolosa[modificar | Modificar lo còdi]

Lo comtat de Carcin en Françe en l'an 1030.

Dinastia de Tolosa-Roergue[modificar | Modificar lo còdi]

Dinastia dels Guilhelmides[modificar | Modificar lo còdi]

Dinastia de Tolosa-Roergue[modificar | Modificar lo còdi]

  • Audon de Tolosa-Roergue (vèrs 840-918 o 919), filh de Raimond I e fraire de Bernard, comte de Roergue (872-918), de Carcin (877-918) e de Tolosa (886-918).

Branca de Roergue[modificar | Modificar lo còdi]

  • Ermengaud de Roergue (870-937), filh del precedent, comte de Roergue e de Carcin (918-937) ;
  • Raimond II de Roergue (905-961), filh del precedent, comte de Roergue e de Carcin (937-961) ;
  • Raimond III de Roergue (945-1010), filh del precedent, comte de Roergue e de Carcin (961-1010) ;
  • Uc de Roergue (vèrs 986-vèrs 1053), filh del precedent, comte de Roergue e de Carcin (1010-1053) ;
  • Bèrta de Roergue (1030-1065), filha del precedent, comtessa de Roergue e de Carcin (1053-1065).

A la mòrt de Bèrta, Raimond IV de Sant Gèli decidís d'ocupar los comtats de sa cosina alunhada, sens qu'aquela conquista li siá contestada per son fraire, lo comte de Tolosa Guilhèm IV.

Branca de Tolosa[modificar | Modificar lo còdi]

  • Raimond IV de Tolosa (vèrs 1042-1105), cosin alunhat de Bèrta de Roergue, comte de Sant Gèli (1060-1096), duc de Narbona, marqués de Gòtia, comte de Roergue e de Carcin (1065-1096), marqués de Provença (vèrs 1085-1096), comte de Tolosa (1094-1096) e comte de Trípol (1102-1105) ;
  • Bertrand de Tolosa (vèrs 1065-1112), filh del precedent, comte de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marqués de Gòtia, de Provença e duc de Narbona (1096-1108) e comte de Trípol (1109-1112) ;
  • Anfós Jordan (1103-1148), filh del precedent, comte de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marqués de Gòtia, de Provença e duc de Narbona (1108-1148) ;
  • Raimond V de Tolosa (1134-1194), filh del precedent, comte de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marqués de Gòtia, de Provença e duc de Narbona (1148-1194) ;
  • Raimond VI de Tolosa (1156-1222), filh del precedent, comte de Melguer (1173-1190), de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marqués de Gòtia, de Provença e duc de Narbona (1194-1222).

En 1212, lo comtat de Carcin es ocupat per las tropas crosadas que menan la guèrra contra los catars e lors protectors, dont Raimond VI de Tolosa. L'estatut del comtat es alara incertan, mas en 1215, es atribuït a Simon de Montfòrt.

Dinastia de Montfòrt[modificar | Modificar lo còdi]

Dinastia de Tolosa[modificar | Modificar lo còdi]

  • Raimond VII de Tolosa (1197-1249), filh de Raimond VI, comte de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marqués de Gòtia e de Provença (1222-1249) ;
  • Joana de Tolosa (1220-1271), filha del precedent, comtessa de Tolosa, de Roergue, d'Albi, d'Agen e de Carcin, marquesa de Provença (1249-1271) ;

En 1271, a la mòrt de Joana de Tolosa e de son espós, Anfós de Peitieus, lo comtat de Carcin reven al domeni reial.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Sovent designat coma vescomte de Torèna malgrat qu'aquel títol aparesca pas que mai tard dins los tèxtes ;
  2. fr Godefroy, que pòt èsser Gaufré o Jaufré en lengadocian. En gascon i a Godofred tanben.
  3. Les comtes de Carcin (fin VIIIe-début Xe siècle) p.332
  4. Medieval Lands : comtes et vicomtes de Turenne
  5. Patrimoines Midi-Pyrénées : église paroissiale Saint-Geniès
  6. Medieval Lands : Family of Wicfrec, comte de Bourges
  7. François Aubel, Les comtes de Quercy (fin VIIIe-début Xe siècle), p. 309-335, dans Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, 1997, Volume 109, no  (lire en ligne).
  8. Medieval Lands : Sulpicie de Turenne
  9. Medieval lands : Archambaud
  10. Medieval Lands : Ranulfe II
  11. Medieval Lands : Ranulfe I d'Aubusson
  12. Medieval Lands : vicomté de Saint-Circq
  13. Publié par Maximin Deloche, Cartulaire de Beaulieu (en Limousin), p. 257-259, imprimerie impériale, Paris, 1859 Charte CLXXXV
  14. FR Landry = OC Laneiric (lengadocian, gascon e provençau, segon Dicodòc e Lo Tresaur dau Felibritge), mens comunament Landric (Gascon, segon Dicodòc), derivat del latin tardiu Landericus (segon Lo Tresaur dau Felibritge)
  15. Comté de Nevers
  16. Généalogie moye,-âgeuse : Les comtes de Nevers
  17. François Clément, L'Art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monumens depuis la naissance de Notre-Seigneur, tome2, p. 558, chez Alexandre Jombert Jeune, Paris, 1784 (lire en ligne)
  18. Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze, Beaulieu et Castelnau : les relations entre la vicomté de Turenne et l'abbé de Beaulieu
  19. òu ven freqüentament au en caorsin. Veire Carcinòl_(sosdialècte)#Contraccions.

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Comtes de Querci, dans Antoine de Cathala-Couture, Histoire politique, ecclésiastique et littéraire du Querci, chez Pierre-Thomas Cazaméa, Montauban, 1785, tome 3, p. 214-217 (lire en ligne)
  • François Aubel, « Les comtes de Quercy (fin Modèl:VIIIe-début sègle X) », Annales du Midi, vol. 109, no , Toulouse, 1997, p. 309-335 lire en ligne

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Modèl:Portal Portal