Catarisme

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo catarisme es un movement religiós crestian que se desvolopèt en Occitània e dins lo nòrd d'Itàlia entre lei sègles XI e XIV. Probablament eissit de la gnòsi e dau paulicianisme, aviá una vision dualista de l'Univèrs. Segon sa teologia, leis amnas e lo monde espirituau èran la creacion d'un principi bòn qu'ofrissiá lo sauvament de l'amna etèrna dau cresent. En revènge, lo monde materiau èra eissit de la volontat d'un principi marrit e corruptor. Leis amnas seguissián de cicles de reïncarnacion fins a obtenir lor sauvament. Per aquò, lo fidèu deviá èsser batejat e seguir un mòde de vida inspirat per lo Nòu Testament e lei premierei comunautats crestianas.

La corrupcion dau clergat superior occitan favorizèt la difusion dau catarisme au sen dei mitans alfabetizats (nobles, borgés, artesans, etc.). Pasmens, foguèt rapidament considerat coma una eretgia per leis autoritats catolicas. Dins lo corrent dau sègle XII, plusors condamnacions foguèron emesas per la papautat amb un succès limitat. Au començament dau sègle XIII, lo papa Innocenci III decidèt donc de convocar una crosada per restablir l'òrdre. Dicha Crosada deis Albigés, la guèrra durèt mai de 25 ans, mai permetèt ais autoritats catolicas d'establir d'inquisitors dins la region. D'expedicions militaras pus tardivas, coma lo sètge de Montsegur en 1244, completèron lo succès catolics en redusissent lei bastions militars encara susceptibles de protegir lei catars. Dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIII, la màger part dei comunautats cataras occitanas foguèron decimadas ò s'exilièron en Itàlia. Dins aquò, foguèron a son torn reprimidas e, après 1276, lo catarisme subrevisquèt unicament au sen de comunautats isoladas. Totjorn recercat per l'Inquisicion, lei darriers catars dispareguèron a la fin dau sègle XIII ò au començament dau sègle XIV.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

L'aparicion dau catarisme[modificar | Modificar lo còdi]

Leis originas dau catarisme[modificar | Modificar lo còdi]

Lo catarisme es probablament eissit de la tradicion gnostica e maniquèa dau cristianisme. Considerada coma una eretgia, èra ben implantada dins lei províncias orientalas de l'Empèri Roman. I entraïnèt la formacion de divèrsei corrents religiós coma lo paulicianisme bizantin dei sègles VIII e IX ò lo bogomilisme bulgar dei sègles X e XI[1]. Èran caracterizats per una vision dualista de l'Univèrs e lo catarisme n'es probablament un derivat.

L'ipotèsi istorica depinta un liame entre lo bogomilisme e lo catarisme segon un procès de migracion progressiu deis eretgias dualistas vèrs l'Euròpa Occidentala. Pasmens, aquela teoria es desenant contestada. En plaça, se supausa l'existéncia d'un liame pus dirècte entre lo paulicianisme e lo catarisme. D'efiech, durant l'Edat Mejana, i aviá de liames importants entre l'Occident e l'Empèri Bizantin, çò que permetiá la difusion d'idèas. D'autra part, lei Glèisas Cataras dau sègle XII establiguèron aisament de relacions amb lei dualistas bizantins, çò que suggerís una filiacion pus dirècta.

Vèrs 1000, plusors comunautats ereticas professant una fe dualista ò maniquèa son conegudas en Euròpa Occidentala. Lor nom varia segon lei regions mai lei documents establits durant leis enquistas còntra aquelei movements mòstran de similituds importantas amb lo futur catarisme. Pasmens, una repression eficaça entraïnèt l'anientament d'aquelei comunautats.

La persisténcia d'una eretgia dualista en Occitània[modificar | Modificar lo còdi]

En Occitània, leis eretgias dualistas subrevisquèron a la repression generala, çò que permetèt l'aparicion dau catarisme. Lei causas d'aquela resisténcia son mau conegudas mai existís plusors ipotèsis :

  • lei populacions occitanas èran pus tolerantas au nivèu religiós en causa d'una tradicion de coabitacion anciana amb d'autrei confessions coma l'arianisme, lo judaïsme e, dins una mendra mesura, l'islam.
  • lo clergat occitan, riche e fòrça corromput, s'interessava gaire a la lucha còntra leis eretgias localas, especialament dins l'archidiocèsi de Narbona
  • lei predicaires catars avián un certan prestigi au sen de la populacion en causa de sa pietat que contrastava amb la corrupcion deis evesques.

Dins lo corrent dau sègle XII, lo catarisme se desvolopèt fòrça au sen de l'aristocracia e dei classas urbanas educadas (artesans, marchands, oficiers... etc.). Aquò permetèt ai fidèus de trobar de sòus per crear d'ostaus e d'obradors reservats ai comunautats cataras e d'obtenir de proteccions. D'efiech, a aquela epòca, leis alianças entre familhas èran fòrça importantas per assegurar sa posicion. Considerada coma pus importanta que lo respècte estricte dau catolicisme, aquela solidaritat empediguèt lei senhors d'organizar una repression vertadiera. Ansin, lo catarisme poguèt pauc a pauc se difusar.

L'organizacion e lo desvolopament de la Glèisa Catara[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo corrent dau sègle XII, lo desvolopament continú dau catarisme necessitèt la mesa en plaça d'una organizacion especifica. Lo modèl de la Glèisa Catolica foguèt imitat amb la creacion de diocèsis. A son apogèu, en 1226, lo catarisme occitan ne'n comptèt cinc. En revènge, sa difusion dins la populacion demorèt limitada (2-5% de la populacion totala). Dins lei regions pus favorablas coma Fanjaus, un taus de 30 a 50% es possible mai aquò èra fòrça rar. La rason principala d'aqueu fenomèn es probablament l'elitisme dau catarisme que necessitava una educacion avançada segon lei critèris dau periòde. En particular, lei païsans s'interessèron gaire a la religion novèla.

L'eliminacion dau catarisme occitan[modificar | Modificar lo còdi]

Lei premierei reaccions de la papautat[modificar | Modificar lo còdi]

En 1119, lo papa Calixte II (1119-1124) reagiguèt a l'expansion dau catarisme en Occitània amb la reünion d'un concili a Tolosa. I denoncièt leis eretics que condamnavan lei sacraments dau batejament, de l'Eucaristia ò dau maridatge. Ordonèt tanben au còmte de Tolosa de sevir còntra elei. D'autrei rites catars foguèron durament condamnats per Roma coma lo juni dich « endura » que foguèt assimilat a una forma de suicidi. Lo segond concili de Latran, en 1139, contunièt de s'inquietar de la preséncia d'una eretgia dins lei regions de Tolosa e d'Albi. Notèt tanben son implantacion dins la noblesa, la borgesiá e mai lo clergat locau.

Pasmens, i aguèt ges de reaccion de part deis autoritats. En 1163, lo concili de Tors condamnèt donc tornarmai l'eretgia presenta dins la region tolosenca. Quatre ans pus tard, lo sinòdi de Sant Felitz de Lauragués mostrèt la poissança de la Glèisa Catara amb la reünion de sièis personalitats cataras sota la direccion d'un dignitari d'una Glèisa dualista de Constantinòble. L'entrevista permetèt de fixar lei limits entre lei diferents diocèsis d'Albi, de Tolosa, d'Agen e de Carcassona.

A la fin dau sègle XII, lo poder pontificau autorizèt a d'òrdres mendicants d'organizar de campanhas de predicacion per s'opausar au catarisme. Aquò menèt a la fondacion de l'òrdre dei dominicans. Son estrategia èra de contrar dirèctament lei predicators catars. D'efiech, la diferéncia entre la rigor morala dei catars e la corrupcion dau clergat superior occitan èra un factor important de la difusion de l'eretgia. Pasmens, maugrat quauquei succès, lei dominicans èran tròp isolats per menar una accion eficaça.

La Crosada[modificar | Modificar lo còdi]

Esquèma generau de la Crosada deis Albigés.
Article detalhat: Crosada deis Albigés.

Elegit papa en 1198, Innocenci III (1198-1216) decidèt d'adoptar de mesuras pus violentas per eliminar lo catarisme. Son projècte principau foguèt d'organizar una accion armada còntra leis eretics. Premier, demandèt l'ajuda de la noblesa occitana. Pasmens, la màger part dei senhors occitans refusèron d'arrestar de membres de sa familha. Ansin, Innocenci III assaièt de trobar de soudats dins d'autrei regions. Dins aquò, se turtèt a l'oposicion dau rèi Felip II (1180-1223) que voliá pas permetre a la papautat d'intervenir dins leis afaires intèrnes de son reiaume. Enebiguèt donc a sa noblesa de participar a la crosada en formacion, çò que condamnèt lo projècte.

En plaça, lo papa mandèt donc de legats encargats d'obligar lei senhors locaus d'intervenir. Se turtèron a un refús novèu e de tensions vivas apareguèron. En 1208, lo legat Pèire de Castèlnòu foguèt assassinat per un chivalier dau còmte Ramon VI de Tolosa. L'escàndol obliguèt Felip II d'acceptar l'organizacion d'una crosada còntra lei catars. Rapidament, lo projècte se transformèt en guèrra de conquista e lo conflicte durèt de 1209 a 1229. S'acabèt per l'annexion de Lengadòc per França e per la preparacion d'aquela de Tolosa qu'aguèt luòc en 1271.

Per lei catars, aqueu periòde foguèt marcat per una repression limitada. D'efiech, durant lei premiereis annadas de la guèrra, lei crosats chaplèron lei comunautats de plusors vilas e castèus. Dins aquò, aquela repression durèt gaire car lei crosats deguèron concentrar sei fòrças còntra lei senhors occitans desirós de protegir sei tèrras.

L'Inquisicion e la repression dau catarisme occitan[modificar | Modificar lo còdi]

Tre la fin dau sègle XII, la papautat aviá organizat una inquisicion « episcopala » que permetiá ais evesques locaus de reprimir lo catarisme. Pasmens, en l'abséncia de reaccions vertadieras de part deis autoritats localas, aguèt inicialament pauc d'efiechs. Per la completar, una Inquisicion plaçada dirèctament sota leis òrdres dau papa foguèt creada. Obtenguèt de poders per identificar leis eretics, prononciar de condamnacions e de repenténcias e interrogar lei suspèctes, organizèt de viatges de recèrca dins lei parçans occitans. Leis eretics qu'acceptèron de se liurar dirèctament recebèron generalament de penas leugieras. En revènge, per aquelei que resistiguèron, leis inquisitors podián ordonar de penas importantas coma la preson a vida ò lo lenhier.

Maugrat de resisténcias importantas, leis inquisitors identifiquèron pauc a pauc l'estructura de la Glèisa Catara e enregistrèron de succès importants. En particular, trebolèron lei desplaçaments dei dignitaris catars encargats d'inspectar lei comunautats de fidèus. Lo catarisme podiá resistir gràcias a la tenguda de fortalesas e au sostèn dei faidits que refusavan la dominacion francesa. Pasmens, en 1244, la casuda de Montsegur entraïnèt l'execucion de la màger part dei caps catars.

Après aquela desfacha, lei catars aguèron de dificultats per trobar de sostas en Occitània. Lentament, l'Inquisicion descurbiguèt lei rets principalas permetent d'escondre lei « perfèctes ». Òr, l'eliminacion dei « perfèctes » empediguèt la Glèisa Catara de restaurar seis efectius. Ansin, lei fidèus abandonèron pauc a pauc la religion ò abandonèron la region per anar s'installar en Itàlia. Lo darrier perfècte conegut en Occitània foguèt Guilhèm de Belibasta, cremat en 1321.

Lo catarisme italian[modificar | Modificar lo còdi]

Lo sinòdi de Sant Felitz de Lauragués veguèt la participacion d'un cap de la Glèisa Catara de Lombardia (es a dire d'Itàlia). Aquelei relacions contunièron durant lo sègle XIII e permetèron a plusors catars occitans d'escapar a l'Inquisicion. D'efiech, en Itàlia, lo conflicte entre l'emperaire germanic e la papautat aviá engendrat de tensions que permetèron l'installacion de comunautats cataras dins la region de Cremona, de Sirmione e de Milan. Foguèron protegidas per lo refús de mai d'una vila italiana de reconoisser de poders temporaus au papa, compres per organizar la caça ais eretics. Durant plusors decennis, lei catars italians e occitans entretenguèron de relacions e, en 1244, lo tesaur de Montsegur foguèt probablament evacuat vèrs Itàlia. De còps, leis agents deis inquisitors arrestèron de perfèctes en viatge entre lei dos país. Pasmens, amb la disparicion progressiva de la Glèisa Catara d'Occitània e l'aumentacion de la susvelhança, lo nòrd d'Itàlia venguèt pauc a pauc l'unic territòri assostant de comunautats cataras.

Pus radicala, la Glèisa Italiana adoptèt una vision pus dualista dau catarisme coma o mòstra lo Libre dei dos principis. Dins aquò, après la desfacha dei tropas imperialas a la batalha de Benevento en 1266, la papautat tornèt restaurar son influéncia dins la region de Milan. En 1269, plusors desenaus de catars foguèron cremats dins la vila. Puei, en 1276, Sirmione foguèt presa per Mastino della Scala, un noble desirós de melhorar sei relacions amb Roma. 166 perfèctes i foguèron capturats e cremats dos ans pus tard per l'Inquisicion. Aquò entraïnèt la disparicion de la màger part de la Glèisa Catara. Quauquei comunautats isoladas subrevisquèron benlèu fins au sègle XIV mai aquò es mau segur.

Basas teologicas[modificar | Modificar lo còdi]

Lei tèxtes catars[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Tèxtes catars.

Lei tèxtes depintant la teologia e la liturgia cataras son relativament nombrós. N'existís tres tipes. Lo premier es compausat dei documents escrichs per leis autoritats catolicas, principalament durant leis enquistas e lei procès d'eretics. Se compausan principalament de renduts còmpte e de verbaus. Dins aquò, lei noms, lei professions e lei discussions entre inquisitors, testimònis e acusats son una importanta fònt d'informacions sus la sociologia e lei crèires catars. Lo foncionament dei comunautats religiosas e de la Glèisa Catara aparéisson tanben dins certanei documents. Encara pus interessant, d'inquisitors redigiguèron d'obratges, prefigurant la sociologia modèrna, destinadas a sintetizar lei conoissenças sus l'eretgia e son implantacion dins la societat occitana. Destinats a facilitar la traca e la mesa en acusacion dei catars, constituïsson una fònt centrala per comprendre la teologia e la liturgia dau catarisme occitan, mai son sovent orientats vèrs lei ponchs qu'interessavan leis inquisitors dins lo quadre de lor trabalh.

Lo segond tipe de documents, pus reduchs, es fach dei libres redigits dirèctament per de catars. En 2021, sèt èran coneguts mai lor valor es inegala. Lei dos pus importants son una Bíblia catara dau sègle XIII e lo Libre dei dos principis escrich per Joan de Lugio († vèrs 1260) en Itàlia. Es un obratge de teologia que teoriza una vision dualista radicala, probablament desvolopada per lo catarisme tardiu. Lo rèsta es principalament compausat de libres liturgics.

Enfin, lo tresen ensemble de traças escrichas laissadas per lo catarisme son lei cronicas dau periòde. Permèton d'establir certaneis eveniments coma lo sinòdi de Sant Felitz de Lauragués ò lei debats durant certanei confrontacions teologicas entre catolics e catars. Quauquei documents d'aqueu tipe donan de descripcions de la vida vidanta dei catars, element rarament present dins leis autrei grops de fònts.

Una cosmologia dualista[modificar | Modificar lo còdi]

Lo catarisme es probablament eissit de la gnòsi e de sei visions dualistas. Pasmens, se fau destriar dos periòdes distints regardant aquela concepcion dualista. Lo premier correspond au desvolopament e a l'apogèu de la Glèisa Catara Occitana, avans son afondrament au sètge de Montsegur. Son origina sembla un problema amb la concepcion catolic d'un « Dieu bòn e omnipotent ». D'efiech, per lei premiers catars, aquò èra incompatible amb la persisténcia dau Mau dins lo monde. Segon elei, Dieu èra donc bòn mai pas omnipotent :

  • l'arma e l'esperit èran lei manifestacions de la creacion divina.
  • lo monde materiau, supòrt dau Mau, èra l'òbra d'un principi negatiu qu'aviá pervertit la creacion.

Probablament identificat a l'existéncia d'un èsser dich « Demiürge », lo principi negatiu ocupava inicialament un reng inferior a Dieu. Pasmens, venguèt pauc a pauc son egau dins lei formas pus tardivas dau catarisme, especialament aquelei presentas en Itàlia après la Crosada.

Lo sauvament de l'arma e sa reïncarnacion[modificar | Modificar lo còdi]

Coma leis autrei brancas dau cristianisme, lei catars prepausavan un sauvament de l'arma etèrna dau fidèu. Per aquò, èra necessari de rompre amb lo mond materiau e d'adoptar una vida de crestian confòrma ai prescripcions de la Bíblia. Un sacrament dich consolament permetiá de marcar aquela transicion. Lo fidèu l'aguent recebut es sovent designat per lo tèrme « perfècte ». Pasmens, aqueu mot foguèt en realitat adoptat per l'Inquisicion per definir leis individús totalament intrats dins l'eretgia. Predomina donc lei documents sus lo catarisme, mai foguèt pas utilizat per lei catars elei meteissei. Entre elei, utilizavan probablament lo tèrme « crestian » per se designar. « Bòn crestian » èra tanben utilizat dins de formulas liturgicas.

Après lo consolament, se lo fidèu respectava lei principis biblics, son arma èra sauvada per Dieu. Dins lo cas contrari ò en l'abséncia de consolament, l'arma èra tornarmai dirigida vèrs lo monde materiau segon un cicle de reïncarnacion. Per aquelei rasons, lei catars refusèron lei sacraments catolics :

  • lo batejament deis enfants èra impossible car lo consolament demandava una volontat clara e conscienta, es a dire adulta, de seguir lei principis biblics.
  • l'Eucaristia, lo culte dei sants ò dei relicas èran refusats car lei causas materialas èran consideradas coma marridas.
  • lo maridatge èra refusat car lo sèxe èra una causa marrida, a l'origina dau pecat d'Adam e Èva.

Rites e celebracions[modificar | Modificar lo còdi]

Culte[modificar | Modificar lo còdi]

Luòcs de culte[modificar | Modificar lo còdi]

Lo catarisme sembla pas aver de luòcs de culte determinats, compres durant lei periòdes anteriors a la Crosada. En plaça, lei fidèus formavan de grops per parlar de religion. Aquelei ceremònias avián luòc dins d'endrechs variats coma leis obradors dei comunautats ò d'ostaus de particulars. D'efiech, lei perfèctes èran sovent invitats per de fidèus aguent pas recebut lo consolament per recebre lo melhorament ò confessar sei pecats.

Foncions religiosas[modificar | Modificar lo còdi]

Lo catarisme teniá una Glèisa organizada a l'entorn d'evescats independents. Cada evescat èra dirigit per un evesque qu'èra assistit per un « fiu major » et un « fiu menor ». A sa disparicion ò sa retirada, lo fiu major veniá evesque e èra remplaçat per lo fiu menor. Un fiu menor novèu èra alora nomat. Aquelei responsables èran chausits entre lei diagues que dirigissián d'ensembles de comunautats de perfèctes.

Aquelei comunautats èran l'unitat de basa de l'organizacion territòriala de la Glèisa Catara. Dirigidas per un Ancian, èran organizadas a l'entorn d'un ostau e d'un obrador destinat ai perfèctes. La preséncia d'un obrador èra importanta car lo trabalh èra obligatòri. Après lo començament de la Crosada, lo respècte d'aqueu ponch venguèt pus complèx mai lei perfèctes demorèron sovent artesans. Lei sèxes èran separats mai de missions mixtas èran de còps organizadas, especialament dins lo quadre de la predicacion. D'efiech, la predicacion èra una activitat importanta per lei perfèctes. Lei femnas avián lo drech de fondar de comunautats e de venir Anciana. En revènge, i a ges de traça d'una femna nomada ai pòstes d'evesque ò de fiu.

Rites e celebracions[modificar | Modificar lo còdi]

Lo consolament[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Consolament.

Lo consolament èra lo rite que permetiá a un cresent de venir perfècte e d'esperar lo sauvament de son arma a sa mòrt. Lo debanament de la ceremònia èra inspirat per lei rites dau cristianisme primitiu sensa utilizar seis elements materiaus (aiga, òli, etc.) qu'èran vists coma de creacions marridas[2]. Dins fòrça documents ancians ò recents, doas formas de consolament son destriadas mai lo debanament dei ceremònias èra identic :

  • lo batejament que permetiá a un cresent de venir perfècte. Lo perfècte deviá alora adoptar lei règlas de vida dei comunautats cataras.
  • lo batejament dei morents que permetiá a un cresent de sauvar son amna e d'obtenir la remission de sei pecats. Deviá alora adoptar lo mòde de vida dei perfèctes fins a sa mòrt. En quauquei cas, generalament aqueu de malauts grèvament tocats, lo batejat podiá subreviure. Deviá alora normalament integrar una comunautat de perfèctes mai aquò èra pas sistematic.

Dins totei lei cas, lo consolament necessitava una acceptacion conscienta e volontària de part dau cresent. Per aquela rason, lo batejament d'enfant ò de defuntats èra pas practicat per lei catars. Pasmens, durant la Crosada, se desvolopèt d'acòrdis prealables permetent de donar lo consolament a un agonizant inconscient.

Lo melhorament[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Melhorament.

Lo melhorament èra probablament l'unic rite realizat per lei fidèus aguent pas recebut lo consolament. Èra una mena de salutacion ò d'adoracion dau Ben e de l'Esperit Sant representats per lo perfècte. Exprimissiá tanben la volontat dau cresent d'èsser melhorat per Dieu e de venir un jorn un perfècte.

Règlas de vida principala[modificar | Modificar lo còdi]

Dins lo catarisme, i aviá una diferéncia importanta entre lei cresents batejats e lei cresents non batejats. Lei premiers devián seguir un ensemble de règlas eissits dau Nòu Testament e de quauquei passatges de l'Ancian Testament. L'objectiu èra de viure segon lo modèl deis apòstols e dei premierei comunautats crestianas. Èran refusats lei sacraments e lei practicas instaurats per la Glèisa Catolica coma lo batejament deis enfants, l'Eucaristia, lo maridatge e la mediacion dei sants. La messòrga èra estrictament condamnada e l'abstinéncia sexuala èra la règla en causa dau caractèr negatiu de la carn. Lei cresents batejats devián tanben trabalhar e participar a la propagacion de la fe. Au sen dei comunautats de perfèctes catars, la proprietat semblava egalament comuna[3]. Enfin, fau nòtar lo vegetarisme dei cresents batejats.

Per lei cresents non batejats, i aviá pauc de règlas. Pasmens, coma lo catarisme s'èra desvolopat en reaccion ais abüs e a la corrupcion dau clergat catolic, lei fidèus observavan generalament de règlas de moralitat estrictas. Una particularitat d'aquelei règlas, segon lei critèris de l'epòca, regardava leis activitats sexualas. Èran consideradas coma un obstacle a l'accession de l'amna vèrs un nivèu superior, mai èran pas l'objècte de condamnacions teologicas. De mai, coma lo maridatge èra pas reconegut coma un sacrament, lei catars fasián pauc de diferéncias entre maridatge e concubinatge.

Difusion e corrents principaus[modificar | Modificar lo còdi]

Lo catarisme demorèt totjorn una religion minoritària, compres dins lei regions consideradas coma « cataras » dins lei discors actuaus. L'excepcion unica es probablament la region de Fanjaus onte la mitat de la populacion se convertiguèt. En revènge, lo catarisme èra ben implantat dins lei mitans sociaus alfabetizats coma la noblesa, lei captaus e, mai que mai, leis artesans. Sa zòna principala de difusion foguèt la region situada entre Tolosa e la mar Mediterranèa entre lei sègles XI e XIII. Lo nòrd d'Itàlia assostèt tanben de comunautats cataras non negligiblas entre lei sègles XII e XIII.

Lei corrents principaus dau catarisme son mau coneguts. Lo ponch principau de divergéncia sembla d'èsser lo ròtle donat au principi marrit. Dins lei movements catars primitius, èra generalament inferior au principi divin. Ansin, lo catarisme occitan se situava dins una posicion intermediària entre monoteïsme e dualisme. En revènge, lei catars italians adoptèron una posicion clarament dualista en considerant lei dos principis coma egaus en poissança.

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo bogomilisme auriá subreviscut en Bòsnia fins au sègle XV.
  2. (fr) René Nelli, Les Cathares : L'éternel combat, París, Grasset, coll. « Histoire des personnages mystérieux et des sociétés secrètes », 1972, pp . 237-238.
  3. Pasmens, aqueu principi èra present dins lei monastèris catolics onte lei monges èran pas dirèctament proprietaris dei bens de la comunautat.