Vejatz lo contengut

Aur natiu

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Agregat d'aur natiu.

L’aur natiu es un minerau jaune. D'una duretat situada entre 2,5 e 3 e d'una densitat compresa entre 15,2 e 19,3, es compausat d'aur pur ò d'una associacion d'aur e d'autrei metaus preciós (argent, palladi, ròdi, etc.). Pòu formar de cristaus cubics que son relativament rars dins la natura car, frequentament, l'aur natiu se presenta sota forma d'agregats ò d'arborescéncias. Son esclat es metallic, es insoluble dins leis acids e es pas fluorescent.

Geologicament, l'aur natiu se troba dins de venas idrotermalas associadas a de ròcas volcanicas acidas e dins depaus sedimentaris (placers) eissits de l'erosion d'aquelei ròcas. Dins lei minas, es generalament present en associacion amb la pirita, lo qüars, la blenda e de mineraus pesucs. Lei jaciments e depaus pus importants son situats en Africa dau Sud, ais Estats Units, en Canadà, en Mexic, en Brasil, en Austràlia, en Índia e en Siberia. Son esplechats car l'aur natiu es una fònt importanta d'aur.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]